El Caire, cami a casa

Hem arribat a la fase final del viatge. Tornem a estar immersos en aquesta bogeria anomenada Cairo. El viatge de tornada a Egipte va anar be i vam superar tots els controls dels aeroports sense passar per revisions d'equipatge (quina sort!!!). Tot i estar esgotats i sense piles, continuem descobrint la ciutat. La Susana va de turista amb el grup d'espanyols i jo aprofito per fer fotografies i video (a qui torturare?). Nomes ens queda un dia i ja tornarem a connectar amb la realitat barcelonina: feina, botiga, reunions, tallats, futbol, cotxe, hipercor, ...

Dema anirem a les piramides de Memfis i Sakara per tancar i barrar dos mesos increibles. L'estiu ha estat intens i molt valuos; portem fotografies, records i aprenentatges que intentarem no deixar enrera. I moltes, moltes, moltes compres...

Moltes gracies per haver estat pendents de l'estada al poblat i del nostre viatge. El blog seguira... Proxima estacio: Barcelona!!!! Encara que sigui sense la E Street Band

Ultimes hores a Malasia

Nomes ens queden cinc hores per comensar a moure'ns cap a l'aeroport!!! Les vacances i el nostre llarg viatge ja arriben a la fi. En aquests ultims dies hem tingut temps de visitar Malacca, una poblacio historica del pais molt interessant.
Ahir vam anar a visitar les Petronas, el simbol de la ciutat. Realment impressionant!!! Per la tarda vam estar al Little India i, a la nit, al mercat nocturn del Chinatown. Prometem penjar fotografies i explicar, a fons, la segona estada a la capital.
Disfruteu dels ultims dies de vacances, amics mestres....

La ciutat futurista

Singapur sembla esta construida en un temps que encara no ha arribat... El luxe i totes les etnies que habiten la ciutat es barregen en tots els seus racons. Hem pres un contacte massa breu amb aquesta ciutat, hi ha moltes coses a fer pero amb dos dies i mig no es pot demanar massa.

Hem recorregut, sobretot, un dels seus barris mes representatius, el Little India; les olors et transporten lluny de la tecnologia que sembla governar la ciutat. Nosaltres estem allotjats al Chinatown, un barri xines molt esnob (traduim: xinos amb pasta). Aquest mati, des del bus turistic, hem vist la zona de boutiques de luxe (increiblement extensa i empalagosa), la zona financera i altres highlights de l'illa. Modernitat, pulcritud i calers ...

Singapur es una ciutat cara; nosaltres ho hem notat amb els hotels. Aqui, per menys de 50 euros, no trobes res minimament decent (i sense posar el llisto massa alt). A qui m'entengui, el Ramses singapores valdria uns 70 euros. Sense cap problema ni mal de consciencia.

Un dels records que robarem d'aquesta ciutat seran els seus temples i la convivencia existent entre taoistes, budistes, hinduistes, musulmans,... I segur que encara n'hi ha mes!!!

Dema aprofitarem el dia per tornar a entrar i "fer gasto" a Slim Tower, una orgia electronica i informatica a preus no d'escandol, pero si bastant atractius. De Singapur us podriem explicar molts altres detalls pero avui estem cansats i aviat ens veurem per terres catalanes. Dema a les 6 de la tarda, hora local, marxem a Malacca (Malasia, de nou); un vitage de quatre hores i escaig en autobus cap a una ciutat historica del pais. Au!!!

Cap a Singapur!!!

Ep!!! Pels qui estem escrivint aquest missatge son les 01:20 del 21 d'agost. Estem a Jerantut esperant el tren que ens portara a Singapur. El tren arribara al seu desti a les 11:00. Buf! Avui hem tornat del parc natural de Taman Negara; el nostre contacte amb la natural ha estat breu i relaxat. A l'arribada a la ciutat de Jerantut (parada obligatoria per a visitar el parc) vam trobar-nos sense hotel pero gracies a l'ajuda d'un insistent taxista vam poder trobar un allotjament ideal que ens ha permes lligar tota l'estada al parc sense problema. Per arribar a Taman Negara vam haver d'agafar una embarcacio rudimentaria pero molt estable. El paisatge era espectacular, era com estar enmig d'Apocalypse Now. Ahir al vespre, sota pluja i vent, vam sortir a fer un safari nocturn: tres ocells, una serp, uns ratolins i poca cosa mes... Tot i aixo, va ser tota una aventura. Aquest mati ens hem aixecat aviat i hem anat a recorrer la jungla i a fer canopy (ponts de cordes i fustes penjats dels arbres). Despres d'aixo, dinar per quatre rals a un restaurant flotant i a l'hotel a descansar, llegir i jugar al billar. El viatge de tornada a Jerantut l'hem fet en autobus. Ja n'hi havia prou de tant flotar... Desitjant-nos un bon son i millor viatge ens despedim fins a Singapur.

Perhentian

Ja hem acabat la nostra estada a les illes Perhentian, un paradis al nord de Malasia. Vam arribar dimecres des de Kuala Lumpur; vol de 45 minuts fins a Kota Bharu, taxi fins a Kuala Besut i motora fins a Perhentian Kecil (l'illa marxosa). La tempesta que vam enganxar a la nit va ser espectacular. Al mati seguent vam canviar d'illa, ara a Perhentian Besar; aquesta ella es molt mes tranquila. A l'arribar teniem dues opcions d'hotel, l'ABC oferia habitacions per 40 ringgits i el Tuna Bey oferia bungalows per 240 ringgits, la relacio qualitat-preu estava totalment proporcionada. Ja tindrem temps per apretar-nos el cinturo.

El Tuna Bey esta a un lloc privilegiat, davant d'un aquari natural que ja hem estat explorant. La vida a l'illa tranquilissima, sol, platja, snorkeling, kayaking,... i bona teca.

La cuina malaya esta molt be, destacant especialment les barbacoes de peix i marisc que es preparen a la nit. Avui canviem el mar per la selva.

Kuala Lumpur 1.0

Ja hem arribat a Asia. Vam deixar El Cairo amb nostalgia pero amb il.lusio de descobrir un nou pais. Els quatre nubis de l'Apocalipsis ens van venir a despedir al Ramses II. Nosaltres tambe ens vam despedir del club de veterans de l'Ametlla... Vam passar molt bones estones.
La sortida va ser estressant... L'aeroport del Cairo era un autentic caos; vam coincidir amb els vols direccio a La Meca. No hi ha paraules per descriure el descontrol; un autentic mercat de Calaf: invasio de carrets, cintes de facturacio espatllades, cues inexistents,... Caotic pero quan portes cert temps convivint amb egipcis t'acostumes a aquesta manera de funcionar. Des d'aqui proposo un nou esport: es diria taxing i consistiria en barallar-se amb els taxistes egipcis... Es molt gustos.
El viatge cap a Kuala Lumpur va ser mes llarg del que haviem previst. La primera etapa (unes 6 hores) va ser Cairo - Mombai (India). El paisatge que veus quan arribes a la ciutat india es desmoralitzant: enmig dels edificis de la ciutat es dibuixa una acumulacio brutal de barraques miserables que arriben fins als murs de l'aeroport.
A la segona etapa del viatge, despres d'una hora d'aturada a l'aeroport, has d'afegir-li sis hores mes fins a Kuala Lumpur. L'aeroport es espectacular, nomes arribar has d'agafar un metro intern que et porta a la terminal de sortida. Cap problema als controls. Vam agafar el tren express i en menys de mitja hora vam arribar al centre. Despres, taxi, i cap a l'hotel. Vam trobar a faltar el taxing. L'hotel (bon preu) esta molt be i te una situacio inmillorable (Chinatown); ja hem deixat enrera la mitja estrella. Je, je, je.
Ahir a la nit ja vam tenir el primer contacte amb Chinatown. El mercat estava tancat pero el lloc desprenia bones vibracions... Avui ha arribat el climax: despres de voltar tot el dia per els voltants de Merdaka i recorrer Little India, hem anat al mercat de Jalan Petaling. Paradis de la falsificacio a preu de ganga: rellotges, polos, estilografiques, bolsos, series de tv,... Increible.
Per cert, familia, el menjar de Malasia esta prou be...

L'hora dels adeus

Estem gastant les ultimes hores al Cairo abans d'anar cap a Malasia. Els dies han estat intensos i hem estat donant molta canya als viatgers. Hem intentat que veiessin els greatest hits de la capital i visquessin els contrastos d'aquest New York africa. Hem intentat donar una visio particular del Caire, portar-los a aquells racons de la ciutat que estan lluny de la fauna turistica que invaeix les piramides de Giza. Hem estat a Zamalek, a Roxy, al barri islamic, a l'inevitable Khalili, a la viva nocturnitat de Talaat Harb,... A nosaltres ens ha passat la setmana volant i marxem amb el neguit de no poder haver ensenyat altres parts d'aquesta ciutat de minarets.
No se com tornaran a Barcelona (i a l'Ametlla) despres d'haver-se perdut per una setmana enmig d'aquesta jungla urbana. Bon viatge de tornada!!!
Nosaltres ja hem fet bossa i hem preparat els bitllets. La nostra propera actualitzacio encara sera mes oriental.

Del Caire a Alexandria

Ei!!! Que tal? Ja estem a la caotica ciutat del Caire. El Josep Maria esta desconcertat, admirat i acollonit. Aixo es una jungla urbana (i no en sentit metaforic). Estem allotjats al Ramses II, un hotel de mitja estrella, amb una vista privilegiada de la ciutat. L'hotel esta a Talaat Harb, un dels centres neuralgics del Caire.

Ahir vam passar el dia a Alexandria, una ciutat amb un encant especial que mira al Mediterrani. El contrast, tant amb Aswan com amb El Caire, es notable; el mar canvia el paisatge. Ens vam quedar amb moltes ganes de pasar-hi algun dia mes. No vam tenir gaire temps per fer una visita mes complerta pero en vam tenir prou per copsar el seu caracter mediterrani i coneixer la seva impressionant biblioteca. El far ja no hi era. Hi tornarem.

A la tornada vam tenir un petit entrebanc a la carretera; a 150 km de la capital, la furgoneta va punjar roda. No ho veiem gaire clar, el gat estava en un estat un tant precari, pero el conductor ho va poder arreglar.

Per la nit, ens vam tornar a trobar amb una representacio de la comunitat nubia; el Hamamala va prometre que vindria a El Caire i va complir amb la seva paraula. Des de que han arribat a El Caire, no han deixat de tenir problemes... Ja us explicarem.

Ultima nit a l'illa

El Josep Maria, el Josep, la Roser i la Conxita ja estan a casa nostra. Tenim la sensacio que s'ho estan passant d'allo mes be. Especialment el Josep Maria a la festa nubia que el Hamamala ens va organitzar a la motora. No exagero si afirmo que el Sr. Gomez va obligar als nubis a continuar la festa. Una bomba humana. Per altra banda, El Josep es va reconciliar amb la cervesa despre de mes d'un dia sense dirigir-li la paraula. En tenia moltes ganes. Per cert, la millor festa nubia a la que he tingut l'honor d'estar.

Aquest mati han visitat la ludoteca i han conegut la poblacio infantil de l'illa. Semblaven encantats. El Hamamala ens ha vingut a buscar per passar la tarda a la motora amb alguns dels seus amics. Com que teniem gana, ens ha portat a un restaurant nubi de la riba del Nil amb unes vistes espectaculars. Ens hagues agradat menjar amb ells pero no han volgut de cap de les maneres. Ells s'han quedat a la motora. Llastima. Despres de dinar hem baixat a la motora i ens han portat a la platja a menjar sindria. El Josep Maria i la Roser no han trigat a tastar les aigues del Nil. Hem fet el te al poblat nubi turistic amb el Hamamala & cia. Els nostres quatre viatgers estan gaudint de l'hospitalitat nubia i estan flipant amb la seva amabilitat. Es troben molt a gust entre ells.

Ara mateix, els tenim voltant pel mercat d'Aswan i en menys d'una hora ens trobem a l'Emy, un bar flotant (i no ho fa gaire be) sobre el Nil. Ja us explicarem. Au!!!

Bones vibracions

Recordeu que vam tenir un follon amb uns paletes? Doncs, ja els han fotut fora de la feina. El problema no va ser gran cosa: ens van mirar descaradament i van riure mentre creuavem el riu, i a partir d'aqui tot es va montar. Aqui les coses van aixi, els nubis son molt especials, no volen problemes a la seva illa. En meys de 24 hores, van solucionar el problema. Fa un mes Vodafone va intentar instal.lar una antena a la illa pero, com que els liders de la comunitat no la volien alegant que era perjudicial per a la salut, la maquina de ciment i el material de construccio va acabar "al Nilo". Dema fotografiarem la maquina... Ahir vam saber d'un altre fet relacionat amb Vodafone. Llegiu amb atencio: a l'altra part del poblat, el propietari del coffee shop (bar) va acceptar diners a canvi de cedir el terreny per a la construccio de l'antena...Que li va passar al coffee shop? En el proper post ho comprovareu... Curiosa comunitat.

La ludoteca funciona molt be. L'any passat dubtavem de l'exit pero la integracio del centre a la comunitat ha tingut exit. La llar d'infants seguira el mateix cami. Avui ja hem acordat amb el Khaled les ajudes economiques d'enguany: iluminacio del poblat, sou de l'escombriaire, manteniment de la ludoteca, instal.lacio de la llar d'infants i construccio de la nova sala. Per cert, les parets ja estan aixecades. La idea s'ha convertit en una sala en menys de dues setmanes. Impressionant!!! Aixo funciona

Ahir a la nit vam anar a sopar amb el Mosti i el Hamamala a l'Aswan Moon, un dels restaurants que esta sobre el Nil. Molt be i per poc mes de 12 euros (els quatre i amb generosa propina inclosa). Abans vam anar al sastre d'Aswan a prendre'ns la mida per fer-nos la xilaba. Avui per la tarda ens han vingut a visitar el Hamamada i la Denise (la dona franco-americana). Mentrestant, el Ramon estava picant els papers per la justificacio de les ajudes economiques de Baharia. Estigueu connectats.

La nova sala en construccio

Efectivament. La nova sala del centre ja esta en construccio; ahir van comensar a aixecar parets i dema ja estaran enllestides. Tenim moltes ganes de veure-ho acabat i, si continuen amb aquest ritme, ja la podrem estrenar abans d'arribar a El Caire. La gent de l'associacio local esta molt satisfeta de poder disposar d'una nova sala.

La vida a l'illa continua igual de tranquila. Ahir a la nit vam tornar a provar de pescar al Nil. El resultat va ser desesperant: no ens varem poder estrenar. Un desastre. Aquest mati ha arribat el Mosti i estara amb nosaltres fins divendres. Ha aprofitat per baixar la ultima bossa de material per la ludoteca que quedava a la seva casa del Caire. La Roser, el Josep Maria, el Mercade i la Tona arriben aquest vespre a Luxor i dijous arriben a Elefantine. Benvinguts seran.

Avui per la tarda hem anat a veure la primera posta de sol al Cafe Nubi. Es espectacular. Val la pena veure-la. Abans, per aixo, hem tingut follon amb els paletes de l'escola nova (no la ludoteca), al ferry. S'ha liat el pollo pero la sangre no ha llegado al rio. Je, je, je.

Aprofito el nostre humil blog per esmentar a dues persones que ens han deixat en els ultims dies: la Conxita, companya de la meva germana, i la senyora Carmen. Des d'aqui i amb el seu record, us acomiadem fins a la propera actualitzacio.

The nubian connection (vol. 2)

Avui teniem cita amb el Hamada, germa de l'Aladdino, i la seva novia franco-americana. Son una parella de mitjana edat molt divertida. Ella es professora a un institut de Detroit, Michigan. El Hamada es un nubi molt tranquil que viu molt felis sobre les aigues del Nil. Un tio molt legal, tambe. Des del nostre humil blog els hi desitgem moltissima sort. De debo.
Hem anat a navegar i ens ho hem passat molt be. La dona no para de parlar i es vitalitat en estat pur. Hem jugat al backgammon i hem pres te sobre el Nil.
Ens han deixat al Quest i hem estat una estona parlant amb el Laith, el jefe del vaixell. En teoria ens haviem d'anar a banyar a la piscina de l'hotel pero ho hem deixat per la propera setmana.
Sortint del ciber, anirem a menjar alguna cosa i cap a casa. Cuideu-vos molt!!!

The nubian connection (vol. 1)

A data d'avui, la guarderia esta practicament enllestida. Ara estem esperant l'arribada del material per la construccio de la nova sala. Segons fonts d'informacio de molt poca confiansa, el material arriba dema a l'illa. Ja veurem...
Els talls de llum han viatjat de Barcelona a Aswan i, de debo, no desitjo a ningu passar una nit a Assuan sense ventilador. Allo va ser la nit del lloro: suor, calor, mosquits, picor, sed, aigua calenta,... No!!!!!!!!!!!!!!!! I no va ser un malson. Pel mati estavem derrotats i 45 minuts de feina ja van ser suficients. Tot i aixo, van ser molt productius.
Per cert, la nit anterior vam gaudir d'una trobada nubia a un bar torsat sobre el Nil. Vam anar amb el Hamamala i els seus amics. Vam beure un parell de cervesses i vam escoltar els ritmes i veus nubies dels presents. Pero aixo no va ser el mes interessant; a la festa hi havia dues europees emparellades amb dos dels amics del Hamamala, una era alemanya i l'altra austriaca. Les dues estaven molt enamorades pero eren rares de collons. L'alemanya tenia cara de peli de rombos i l'austriaca, de quaranta nou primaveres, estava promesa amb un nubi de vint anys. Interessant. Com es normal amb el Hamamala, vam anar al bar remant. Only people.
Despres d'una estressant jornada laboral vam anar cap el Quest a veure l'Ahmed & family (els d'Iraq). Vam estar xerrant i sopant amb ells al vaixell. Son encantadors. Es molt interessant rebre informacio sobre l'estat del pais en primera persona, exclosa de qualsevol tipus de manipulacio mediatica. La situacio es, a dia d'avui, insostenible; la canalla ja esta acostumada a veure cadavers al carrer.
Vam arribar tard a l'illa pero amb prou temps per fer un te amb el Hamamala.

El projecte tira endavant...

Ahir vam comensar la neteja de la sala on anira la guarderia. No ho digueu a ningu pero estava molt guarra... Avui la cosa ja te cara i ulls. En el proper post penjem les fotografies. Ahir tambe vam tenir reunio amb l'Abbas (el president de l'asociacio local) i el Khaled (ja sabeu qui es, no?). Vam acordar subvencionar la construccio d'una nova sala dins del centre. Tots tenim ganes de fer les coses be.
A part d'aixo, cap novetat important, la vida tranquila de l'illa: xerrades nocturnes amb el Hamamala, decans, rentar roba... Aixo si, molta calor i mes humitat encara. A casa, ja tenim TV i anem seguint la foscor barcelonina.
A la tarda hem anat a recollir la primera partida de roba planxada. Realment es practic...per poc mes d'1 euro et planxen 7 peces de roba. Avui per la nit sortim amb el Hamamala, no tenim clar on anirem pero suposo que acabarem a bon port. Ja us explicarem. Dema tenim previst seguir montant la guarderia. Cuideu-vos molt i, si esteu a les fosques, piqueu les cassoles. Fins aviat.

Hem fet un creuer sorpresa!!!

Primer de tot, demanar disculpes a tots els nostres seguidors que, segons fonts d'informacio molt fiables, en sou una bona colla. La desconnexio del nostre blog es deu precissament a aixo, a unes vacances que la Susana va organitzar en nomes unes horetes. La Susana ho va confirmar tres hores abans de marxar. Genial.
El divendres a la matinada vam sortir cap Abu Simbel i des d'alla vam agafar el creuer. El primer dia vam estar parats per esperar l'espectacle nocturn. Molt bo, tot i que les cameres digitals van fer-me pujar la mosca al nas. El show val la pena.
Aquest creuer es molt relaxat (per aixo es diu creuer, no?): visites temples menors, menges be, fas vida social,... Vam coneixer molt bona gent. Una abrasada molt forta al Mariano, la Marta, l'Amparo, la Barbara i l'Alfonso. De debo, una abrasada. Hem passat bones estones. El meu documental Egipte, l'islam democratic el van passar pel canal de TV del vaixell. Em sembla que va agradar forsa.
Per una altra banda, qui sigui un freakie i no trobi amb qui compartir aquest impuls, li recomano un creuer. Trobara la seva mitja taronja.
Abans de marxar vam tenir una reunio amb el Khaled (el responsable de l'associacio local) al Quest, un dels creuers guapos del Nil, per deixar clara la intervencio d'enguany. Tot clar, dema comencem a ubicar la llar d'infants i, un dia d'aquests, vindran a fer un pressupost per aixecar una nova sala.
L'illa, l'hem trobat igual, hem tingut la sensacio de tornar a casa. Avui, basicament, hem estat per casa i hem baixat a Aswan a despedir al Mosti i a connectar-nos a la xarxa. Ara, anirem a comprar alguna cosa per sopar i tornarem a Elefantine.

Primer dia de platja

Avui a les 10 del mati hem anat cap a la ludoteca. Nomes sortir de casa el sol et fregeix pero en questio de minuts ja forma part de tu. Per tant, problema solventat. El Khaled ha vingut (es el responsable de l'associacio local) amb una idea que a ell li semblava que era la bomba... El tio vol aixecar dues parets i una finestra per fer una nova habitacio, quan en te dues de lliures. Ell sabra perque vol fer-ho aixi. Nosaltres, no. Dema passat tindrem una reunio amb ell i el Mosti, que ens fara de traductor. Aixo si, la col.laboracio i el segon projecte tenen via lliure, nomes s'han de perfilar petits detalls de construccio i ubicacio.

Per cert, avui he demostrat als nens nubis que se fer amb la pilota. Per desgracia no hi ha fotos pero us asseguro que m'estic fent gran (i no precissament com a futbolista). La Susana s'ocupa de la seccio femenina de la ludo i de lidiar amb la Eshrin (una que va tapada i nomes se li veuen els ulls). Pero jo us donc testimoni que aquesta, de sotmesa, res de res. Quin respecte imposa la dona... Un altre dia us explicare l'anecdota de l'any passat!!!

El Hamamala ens ha vingut a buscar a la 1. Si senyor, puntualitat britanica. Amb el susodicho venien el Rojo, el Crazy i els Boomer. S'ha portat, com sempre, molt be amb nosaltres: provisio d'aigua i refrescos, mini-festa nubia a la motora, platja (vist l'exit de l'any passat la Susana no s'ha banyat) i visita al poblat nubi de la casa dels familiars de l'Aladdino. La casa del cocodril... Ara ens entenem.

De tornada, hem estat xerrant amb el Rojo sobre economia, politica, dones,... Converses casuals com aquesta t'ajuden a aprofundir en la realitat del pais. Sabeu el sou que te un treballador d'un vaixell? 300 lliures egipcies. Aixo equival a uns 40 euros... Increible. A les 6 hem arribat a casa, ens ho hem pres en calma i dues hores mes tard hem tirat cap a Aswan a provar la pizzeria de l'estacio. Una pizza mitjana de calamars i gambes, un sprite i una aigua per poc mes de 3 euros. No esta malament per ser un dels llocs mes guiris de la zona. Molt be familia, a cuidar-vos i seguiu connectats al nostre blog.

El Khaled no sap que vol fer...(pero es que ni idea)

De nou amb tots vosaltres. Aswan continua tenint l'encant de ciutat provinciana... Te alguna cosa especial. Ahir vam fer el primer casament de l'estiu: sense menjar ni bebercio. Vaya!!! El Hamamala ens va liar per anar-hi; ens va prometre que no tornariem tard pero nosaltres sabem que a les 3 de la matinada estavem remant pel Nil cami a casa. Jo, el Ramon, es va oferir per educacio a portar la barca cami de tornada despres de la primera catarata. Ho vaig per educacio pero ell s'ho va prendre al peu de la lletra. El mes fotut es que sembla tope de facil pero donc paraula i testimoni que es una putada.
Aquest mati hem anat a recollir un premi amb el Khaled de l'asociacio local; hi havia el governador d'Aswan (un militar amb una cara de corrupta...que pa que). Estavem cansats i despres del toston de la recollida de premi hem anat a dormir quatre horetes mes. Tarda relax, el Hamamala ha vingut a fer la visiteta i, tot i que els temes de conversa no son profunds, estem comodes i riem. Parla quatre paraules d'espanyol, sis d'angles i, si afegim el nostre nivell d'arab, hi ha un popurri interessant. El que son les coses, ens entenem.
Despres de voltar per Aswan i haver-nos intentat cobrar 35 lliures per dos draps de cuina estem a un ciber. El noi que el porta es enrotllat i tinc la impressio que te el negoci per passar-s'ho be i lligar per internet. Te una novia mexicana i m'ha fet pronunciar "te quiero mucho", "te amo". No li veig futur a la relacio pero ell es un tio legal.
Aviat tornarem a la illa, si no ens kedarem sense ferry. Fins molt aviat.

Tornada a la illa (second season)

Ha passat gairebe un any i les coses a la illa continuen en el seu ritme habitual. La rebuda per parts dels personatges del poblat ha estat molt calurosa. Avui hem pres contacte amb la ludoteca... No ens ho podiem creure, l'estat de conservacio de l'espai, tot i la nostra desconfiansa inicial, es excel.lent. Hem estat poca estona; els nens del poblat simpatiquissims...el Mohamed ens ha vingut a saludar amb les raquetes a la ma. Per cert, abans ja ens han vingut a buscar a casa dues vegades. Ens ha costat aixecar-nos: molta calor, poc aire refrescant i les picades d'un insecte que ens atreviriem a dir que es una pusa. El Mosti ens ha comentat que si posem el matalas al sol les puses marxen. Mes que una solucio, una xinada.
A Aswan ens hem trobat amb l'Aladinno que ens ha convidat a te i Feyruss i amb el Khaled. Quins personatges!!! El Khaled ens ha explicat, interpretat via Aladinno, que el dilluns estem convidats a una festa que organitza el govern local d'Aswan per donar un premi a l'associacio de la illa. Suposo que part del premi va per nosaltres. Ja tenim el discurs preparat. Ja us explicarem que tal ens ha anat...
Despres hem passejat pels mercats de la ciutat i hem fet compra al colmado del centre i, sota un sol de justicia i a les 2.30 del migdia, hem decidit tornar a la illa a preparar el dinar; braseao d'esberginies i carbasso i pa amb tomaquet pel Ramon, i amanida de tomaquet, formatge, ceba i tonyina per la Susana.
Ara mateix, el color del cel que deixa la posta de sol tenyeix Aswan d'un color magic. Marxem a disfrutar-ho.