Monday, July 23, 2007

Hem fet un creuer sorpresa!!!




Primer de tot, demanar disculpes a tots els nostres seguidors que, segons fonts d'informacio molt fiables, en sou una bona colla. La desconnexio del nostre blog es deu precissament a aixo, a unes vacances que la Susana va organitzar en nomes unes horetes. La Susana ho va confirmar tres hores abans de marxar. Genial.
El divendres a la matinada vam sortir cap Abu Simbel i des d'alla vam agafar el creuer. El primer dia vam estar parats per esperar l'espectacle nocturn. Molt bo, tot i que les cameres digitals van fer-me pujar la mosca al nas. El show val la pena.
Aquest creuer es molt relaxat (per aixo es diu creuer, no?): visites temples menors, menges be, fas vida social,... Vam coneixer molt bona gent. Una abrasada molt forta al Mariano, la Marta, l'Amparo, la Barbara i l'Alfonso. De debo, una abrasada. Hem passat bones estones. El meu documental Egipte, l'islam democratic el van passar pel canal de TV del vaixell. Em sembla que va agradar forsa.
Per una altra banda, qui sigui un freakie i no trobi amb qui compartir aquest impuls, li recomano un creuer. Trobara la seva mitja taronja.
Abans de marxar vam tenir una reunio amb el Khaled (el responsable de l'associacio local) al Quest, un dels creuers guapos del Nil, per deixar clara la intervencio d'enguany. Tot clar, dema comencem a ubicar la llar d'infants i, un dia d'aquests, vindran a fer un pressupost per aixecar una nova sala.
L'illa, l'hem trobat igual, hem tingut la sensacio de tornar a casa. Avui, basicament, hem estat per casa i hem baixat a Aswan a despedir al Mosti i a connectar-nos a la xarxa. Ara, anirem a comprar alguna cosa per sopar i tornarem a Elefantine.

6 comments:

Ramon Pavia said...

Josep, tranquil, el Josep Maria no entra al pais amb el cabell blau. La cervessa la tens preparada al vaixell: demana la Stella. Saps quan val una ampolla de champagne al vaixell? la friolera de 1100 lliures egipcies. Vaig demanar una magnum pero no la tenien. Una llastima... Estem molt contents de tenir-te com a seguidor del blog!!!

Ramon Pavia said...

Pilar, tot ve per la costa valenciana? O tenen aigua bruta aquella gent? Avui hem tornat d'un placid creuer pero dema ens posem a treballar... Continua connectada!!!

ROSER said...

Bueno, bueno, què passa aquí?, parlant a esquenes del meu JOSEP MARIA del seu magnífic cabell!, entrarà, ja ho crec que entrarà al país, es més en uns dies tots voldreu copiar el seu nou look...

jmercade said...

El barrufet lampista baixa la persiana dels locals
Clava un cartell: “No hi seré demà”
Una lliura de plata, una altre de vent
per en Gargamel que l’espera impacient
I muntat en el cavall blau de Santiago
galopa pel carrer dels tres fumerals

La infermera riallera penja la bata blava
- sense sang - d’un clau rovellat.
Napoleó l’acomiada i també el gran paixà
“Tingueu el café calent fins demà”
I tirant una escopinada a les culleres
Puja al pudent tren de La Cava

La Xita torera i el Tarzàn bomber
abandonen la presó blava dels set renecs
Un diu: “Merda pel qui quedi¡”
I l’altre afegeix: “Pel qui s’en và, més¡”
i arrossegant les cames de fusta
cap el port de bracet s’en van

Des de dalt de la grua en Pau els hi ofereix
una ampolla de Parfait Amour i un llonguet
“Per si les mosques¡” els hi diu suaument
“Si avui fa mal dia, demà cardarem”
I s’amorra a l’ampolla i s’els hi fot el llonguet
Crida: “Foteu el camp ara mateix”

Dylan amb cadira de rodes, dalt de Colom
Els acomiada tot dient: Records a la mòmia,
Records al Faraó i al President
El Parkinson li fa guitarrejar compulsivament
No els hi treu l’únic ull de sobre
mentre el garipau blau dorm dins un orinal vell

“Com el Montseny no hi ha res¡”
Recita en Portet desconsoladament
I el Gato tocant l’arpa fa batre les ales,
Balla un tango i convida a aiguardent
Tintin encén un cigar i els hi fa adéu amb la mà
Milù se l’hi caga a la sabata sense cap mirament

Ramon Pavia said...

Josep, moltes gracies per la generosa racio de surrealisme

Anonymous said...

Hola Susana, ya estamos instalados en nuestra rutina diaria. Nos ha hecho mucha ilusión encontrar vuestro blog y vuestro comentario. Nos alegramos mucho de haber conocido a gente como vosotros en un viaje como este. Acabamos de enterarnos del accidente de Assuan y automaticamente hemos pensado en Mosti, aunque estamos practicamente seguros que no estaria en él.Esperamos que Ramón cumpla su promesa de enviarnos el reportaje.
Un beso muy fuerte para todos (para ti, Ramón y Mosti)
Mariano-Amparo-Marta