Ahir vam comensar la neteja de la sala on anira la guarderia. No ho digueu a ningu pero estava molt guarra... Avui la cosa ja te cara i ulls. En el proper post penjem les fotografies. Ahir tambe vam tenir reunio amb l'Abbas (el president de l'asociacio local) i el Khaled (ja sabeu qui es, no?). Vam acordar subvencionar la construccio d'una nova sala dins del centre. Tots tenim ganes de fer les coses be.
A part d'aixo, cap novetat important, la vida tranquila de l'illa: xerrades nocturnes amb el Hamamala, decans, rentar roba... Aixo si, molta calor i mes humitat encara. A casa, ja tenim TV i anem seguint la foscor barcelonina.
A la tarda hem anat a recollir la primera partida de roba planxada. Realment es practic...per poc mes d'1 euro et planxen 7 peces de roba. Avui per la nit sortim amb el Hamamala, no tenim clar on anirem pero suposo que acabarem a bon port. Ja us explicarem. Dema tenim previst seguir montant la guarderia. Cuideu-vos molt i, si esteu a les fosques, piqueu les cassoles. Fins aviat.
A part d'aixo, cap novetat important, la vida tranquila de l'illa: xerrades nocturnes amb el Hamamala, decans, rentar roba... Aixo si, molta calor i mes humitat encara. A casa, ja tenim TV i anem seguint la foscor barcelonina.
A la tarda hem anat a recollir la primera partida de roba planxada. Realment es practic...per poc mes d'1 euro et planxen 7 peces de roba. Avui per la nit sortim amb el Hamamala, no tenim clar on anirem pero suposo que acabarem a bon port. Ja us explicarem. Dema tenim previst seguir montant la guarderia. Cuideu-vos molt i, si esteu a les fosques, piqueu les cassoles. Fins aviat.
3 comments:
Ja veig que això va endavant. Nosaltres amb llum, encara amb algunes apagades i esperant que aquesta nit no es repeteixin...Hauries de sentir les reclamacions de la mama per telefon a FECSA...ja us les faré...Temps i calor molt suportables.BCN plena de guiris i demés turistes...Ja veig que la guarderia marxa. RFecords de la Cèlia...ahir vaig estar a casa seva. Fins la pròxima. Pilar
Al barri, una fosca espessa va despertar-se per tercera vegada. Aquesta nit estranyament tampoc havien bombardejat però el bar romania tancat i al forn no hi havia pa. Els treballadors vagarosos i amb cares llargues treien les cadires al carrer i jugaven a la botifarra o fumaven en silenci. L’àvia Dolors asseguda al balcó veia passar la vida al carrer. Per tercer dia no podria anar a comprar perquè l’ascensor no funcionava.
A l’estació la gent feia llargues cues per anar al treball esperant trens que mai venien. Gent uniformada recorria les andanes i es mantenia distant i indiferent a les preguntes desesperades de la gent.
Per la radio, el menut pintor de brotxa grossa, continuava vomitant sagnants anatemes contra la meva pàtria. Malgrat que s’havia afaitat el ridícul bigot hom reconeixia la veu estrident de Adolfo Santos.
Al quiosc la revista satírica mes popular d’aquells temps havia estat segrestada per un jutge addicte al règim. Al jutge no li va agradar el que havien publicat i havia decidit que ningú tenia dret a veureu.
Així va transcórrer aquell estiu del 2007 a la meva ciutat de Barcelona. Però tot això son velles històries que no es repetiran...
Molt bo l'escrit d'avui Josep. Molt be. Sort que aquests temps no tornaran
Post a Comment