Avui teniem cita amb el Hamada, germa de l'Aladdino, i la seva novia franco-americana. Son una parella de mitjana edat molt divertida. Ella es professora a un institut de Detroit, Michigan. El Hamada es un nubi molt tranquil que viu molt felis sobre les aigues del Nil. Un tio molt legal, tambe. Des del nostre humil blog els hi desitgem moltissima sort. De debo.
Hem anat a navegar i ens ho hem passat molt be. La dona no para de parlar i es vitalitat en estat pur. Hem jugat al backgammon i hem pres te sobre el Nil.
Ens han deixat al Quest i hem estat una estona parlant amb el Laith, el jefe del vaixell. En teoria ens haviem d'anar a banyar a la piscina de l'hotel pero ho hem deixat per la propera setmana.
Sortint del ciber, anirem a menjar alguna cosa i cap a casa. Cuideu-vos molt!!!
Hem anat a navegar i ens ho hem passat molt be. La dona no para de parlar i es vitalitat en estat pur. Hem jugat al backgammon i hem pres te sobre el Nil.
Ens han deixat al Quest i hem estat una estona parlant amb el Laith, el jefe del vaixell. En teoria ens haviem d'anar a banyar a la piscina de l'hotel pero ho hem deixat per la propera setmana.
Sortint del ciber, anirem a menjar alguna cosa i cap a casa. Cuideu-vos molt!!!
7 comments:
Jo segueixo tan vulgar com sempre i nomes sé dir que estic molt contenta pq ja és divendres i dilluns venim cap a Luxor; que demà marxem a L'Ametlla amb el Teti; que fa molta calor i demà i demà passat penso anar a la platja a banyar-me...
Per cert, hi ha premi per endevinar el president d'Egipte? Petons
Una cançó que em va venir encara mes desitjos de visitar Alexandria. No se si l’ha coneixíeu. Permeteu-me una traducció macarrònica...
Us canto la meva nostàlgia
No rieu si em ruboritzo
Els meus records no han envellit
He tingut sempre enyor del país
Malgrat que han passat vint-i-cinc anys
que visc lluny d’on vaig néixer,
vint-i-cinc hiverns que rodolo,
la memòria encara se’m commou
El perfum, les olors, els crits
de la ciutat d’Alexandria
El sol que cremava els carrers
on la meva infància es va esvair
El cant de la pregària a les cinc,
la pau que ens cobria el cor,
la ceba crua i el plat de faves
semblaven un festí de somni
La pipa d’aigua als cafès,
el temps de filosofar
amb els vells, els bojos, els savis
i amb l'estranger de pas
Àrabs, grecs, jueus, italians
tots bons mediterranis,
tots companys al mateix vaixell
L’amor i la follia abans que res
Vull cantar per tots aquells
que no m’anomenaven Moustaki
Em deien Jo o Joseph
Era més dolç, era més breu
Amics del carrer o del Licée
Amics del bell temps passat
Les nostres dones eren unes adolescents
Els nostres amors, clandestins
Aprenguérem a besar
Mai em varem saber prou
De tot això fa quasi una eternitat
de quan la meva infància em va abandonar
Ella apareix a voltes com un fantasma
em retorna al seu regne
com si res hagués canviat
com si el temps s’hagués aturat
M’atrapa els meus setze anys
i m’els retorna al present
Perdoneu-me si dic bajanades
No he sabut trobar una cura
Per guarir la meva nostàlgia,
no rieu si em ruboritzo
Em comprendreu, n’estic segur
si cadascú pensa en la seva ferida
El seu racó de paradís perdut
El seu petit jardí protegit
La meva s’en diu Alexandria
I es allà baix, lluny de Paris
Georges Moustaki
“Alexandrie” (1977)
Josep, des d'avui et declarem ideoleg del blog. Molt bona la canso (traduccio inclosa). Em sap greu que mai hagi tingut l'oportunitat d'escoltar-la. Porta-la cap a Egipte.
Roser, el premi esta assegurat. Em sembla que has acertat...
Pilar, escriu les reclamacions de la mama a FECSA. Amb pels i senyals. Segueix escrivint els teus comentaris....
No us moveu que ara venim¡
It was really great to make friends with you guys! We hope we will be in touch...
Post a Comment