Saturday, July 14, 2007

Tornada a la illa (second season)


Ha passat gairebe un any i les coses a la illa continuen en el seu ritme habitual. La rebuda per parts dels personatges del poblat ha estat molt calurosa. Avui hem pres contacte amb la ludoteca... No ens ho podiem creure, l'estat de conservacio de l'espai, tot i la nostra desconfiansa inicial, es excel.lent. Hem estat poca estona; els nens del poblat simpatiquissims...el Mohamed ens ha vingut a saludar amb les raquetes a la ma. Per cert, abans ja ens han vingut a buscar a casa dues vegades. Ens ha costat aixecar-nos: molta calor, poc aire refrescant i les picades d'un insecte que ens atreviriem a dir que es una pusa. El Mosti ens ha comentat que si posem el matalas al sol les puses marxen. Mes que una solucio, una xinada.
A Aswan ens hem trobat amb l'Aladinno que ens ha convidat a te i Feyruss i amb el Khaled. Quins personatges!!! El Khaled ens ha explicat, interpretat via Aladinno, que el dilluns estem convidats a una festa que organitza el govern local d'Aswan per donar un premi a l'associacio de la illa. Suposo que part del premi va per nosaltres. Ja tenim el discurs preparat. Ja us explicarem que tal ens ha anat...
Despres hem passejat pels mercats de la ciutat i hem fet compra al colmado del centre i, sota un sol de justicia i a les 2.30 del migdia, hem decidit tornar a la illa a preparar el dinar; braseao d'esberginies i carbasso i pa amb tomaquet pel Ramon, i amanida de tomaquet, formatge, ceba i tonyina per la Susana.
Ara mateix, el color del cel que deixa la posta de sol tenyeix Aswan d'un color magic. Marxem a disfrutar-ho.

3 comments:

jmercade said...

s&r:
m'ha fet molta il•lusió saber per la roser que teníeu aquest bloc. tant la conxita com jo estem impacients per reunir-nos amb vosaltres. si la feina, aquestes dues setmanes que queden, segueix igual, el vol a luxor el faré lligat com l'annibal del silenci dels anyells. per les puces no us preocupeu: tan sols cal que em fiqueu a l’habitació en qüestió que no us molestarà ni una. sempre em piquen a mi. una abraçada

Ramon Pavia said...

Josep, segueix connectat que ja falta poc. Una abrasada!!! Per cert, saps remar?

EVA said...

Ualaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!! Com us ho heu currat!!! Quin super regal ens feu compartint amb detall les vostres aventures!! Quan ho anava llegint era com si estigues allà amb vosaltres!!
Us trobo molt a faltar, però saver que esteu bé i feliços em fa sentir-vos aprop.
Un petonàs gegant!!