La nova sala en construccio

Efectivament. La nova sala del centre ja esta en construccio; ahir van comensar a aixecar parets i dema ja estaran enllestides. Tenim moltes ganes de veure-ho acabat i, si continuen amb aquest ritme, ja la podrem estrenar abans d'arribar a El Caire. La gent de l'associacio local esta molt satisfeta de poder disposar d'una nova sala.

La vida a l'illa continua igual de tranquila. Ahir a la nit vam tornar a provar de pescar al Nil. El resultat va ser desesperant: no ens varem poder estrenar. Un desastre. Aquest mati ha arribat el Mosti i estara amb nosaltres fins divendres. Ha aprofitat per baixar la ultima bossa de material per la ludoteca que quedava a la seva casa del Caire. La Roser, el Josep Maria, el Mercade i la Tona arriben aquest vespre a Luxor i dijous arriben a Elefantine. Benvinguts seran.

Avui per la tarda hem anat a veure la primera posta de sol al Cafe Nubi. Es espectacular. Val la pena veure-la. Abans, per aixo, hem tingut follon amb els paletes de l'escola nova (no la ludoteca), al ferry. S'ha liat el pollo pero la sangre no ha llegado al rio. Je, je, je.

Aprofito el nostre humil blog per esmentar a dues persones que ens han deixat en els ultims dies: la Conxita, companya de la meva germana, i la senyora Carmen. Des d'aqui i amb el seu record, us acomiadem fins a la propera actualitzacio.

The nubian connection (vol. 2)

Avui teniem cita amb el Hamada, germa de l'Aladdino, i la seva novia franco-americana. Son una parella de mitjana edat molt divertida. Ella es professora a un institut de Detroit, Michigan. El Hamada es un nubi molt tranquil que viu molt felis sobre les aigues del Nil. Un tio molt legal, tambe. Des del nostre humil blog els hi desitgem moltissima sort. De debo.
Hem anat a navegar i ens ho hem passat molt be. La dona no para de parlar i es vitalitat en estat pur. Hem jugat al backgammon i hem pres te sobre el Nil.
Ens han deixat al Quest i hem estat una estona parlant amb el Laith, el jefe del vaixell. En teoria ens haviem d'anar a banyar a la piscina de l'hotel pero ho hem deixat per la propera setmana.
Sortint del ciber, anirem a menjar alguna cosa i cap a casa. Cuideu-vos molt!!!

The nubian connection (vol. 1)

A data d'avui, la guarderia esta practicament enllestida. Ara estem esperant l'arribada del material per la construccio de la nova sala. Segons fonts d'informacio de molt poca confiansa, el material arriba dema a l'illa. Ja veurem...
Els talls de llum han viatjat de Barcelona a Aswan i, de debo, no desitjo a ningu passar una nit a Assuan sense ventilador. Allo va ser la nit del lloro: suor, calor, mosquits, picor, sed, aigua calenta,... No!!!!!!!!!!!!!!!! I no va ser un malson. Pel mati estavem derrotats i 45 minuts de feina ja van ser suficients. Tot i aixo, van ser molt productius.
Per cert, la nit anterior vam gaudir d'una trobada nubia a un bar torsat sobre el Nil. Vam anar amb el Hamamala i els seus amics. Vam beure un parell de cervesses i vam escoltar els ritmes i veus nubies dels presents. Pero aixo no va ser el mes interessant; a la festa hi havia dues europees emparellades amb dos dels amics del Hamamala, una era alemanya i l'altra austriaca. Les dues estaven molt enamorades pero eren rares de collons. L'alemanya tenia cara de peli de rombos i l'austriaca, de quaranta nou primaveres, estava promesa amb un nubi de vint anys. Interessant. Com es normal amb el Hamamala, vam anar al bar remant. Only people.
Despres d'una estressant jornada laboral vam anar cap el Quest a veure l'Ahmed & family (els d'Iraq). Vam estar xerrant i sopant amb ells al vaixell. Son encantadors. Es molt interessant rebre informacio sobre l'estat del pais en primera persona, exclosa de qualsevol tipus de manipulacio mediatica. La situacio es, a dia d'avui, insostenible; la canalla ja esta acostumada a veure cadavers al carrer.
Vam arribar tard a l'illa pero amb prou temps per fer un te amb el Hamamala.

El projecte tira endavant...

Ahir vam comensar la neteja de la sala on anira la guarderia. No ho digueu a ningu pero estava molt guarra... Avui la cosa ja te cara i ulls. En el proper post penjem les fotografies. Ahir tambe vam tenir reunio amb l'Abbas (el president de l'asociacio local) i el Khaled (ja sabeu qui es, no?). Vam acordar subvencionar la construccio d'una nova sala dins del centre. Tots tenim ganes de fer les coses be.
A part d'aixo, cap novetat important, la vida tranquila de l'illa: xerrades nocturnes amb el Hamamala, decans, rentar roba... Aixo si, molta calor i mes humitat encara. A casa, ja tenim TV i anem seguint la foscor barcelonina.
A la tarda hem anat a recollir la primera partida de roba planxada. Realment es practic...per poc mes d'1 euro et planxen 7 peces de roba. Avui per la nit sortim amb el Hamamala, no tenim clar on anirem pero suposo que acabarem a bon port. Ja us explicarem. Dema tenim previst seguir montant la guarderia. Cuideu-vos molt i, si esteu a les fosques, piqueu les cassoles. Fins aviat.

Hem fet un creuer sorpresa!!!

Primer de tot, demanar disculpes a tots els nostres seguidors que, segons fonts d'informacio molt fiables, en sou una bona colla. La desconnexio del nostre blog es deu precissament a aixo, a unes vacances que la Susana va organitzar en nomes unes horetes. La Susana ho va confirmar tres hores abans de marxar. Genial.
El divendres a la matinada vam sortir cap Abu Simbel i des d'alla vam agafar el creuer. El primer dia vam estar parats per esperar l'espectacle nocturn. Molt bo, tot i que les cameres digitals van fer-me pujar la mosca al nas. El show val la pena.
Aquest creuer es molt relaxat (per aixo es diu creuer, no?): visites temples menors, menges be, fas vida social,... Vam coneixer molt bona gent. Una abrasada molt forta al Mariano, la Marta, l'Amparo, la Barbara i l'Alfonso. De debo, una abrasada. Hem passat bones estones. El meu documental Egipte, l'islam democratic el van passar pel canal de TV del vaixell. Em sembla que va agradar forsa.
Per una altra banda, qui sigui un freakie i no trobi amb qui compartir aquest impuls, li recomano un creuer. Trobara la seva mitja taronja.
Abans de marxar vam tenir una reunio amb el Khaled (el responsable de l'associacio local) al Quest, un dels creuers guapos del Nil, per deixar clara la intervencio d'enguany. Tot clar, dema comencem a ubicar la llar d'infants i, un dia d'aquests, vindran a fer un pressupost per aixecar una nova sala.
L'illa, l'hem trobat igual, hem tingut la sensacio de tornar a casa. Avui, basicament, hem estat per casa i hem baixat a Aswan a despedir al Mosti i a connectar-nos a la xarxa. Ara, anirem a comprar alguna cosa per sopar i tornarem a Elefantine.

Primer dia de platja

Avui a les 10 del mati hem anat cap a la ludoteca. Nomes sortir de casa el sol et fregeix pero en questio de minuts ja forma part de tu. Per tant, problema solventat. El Khaled ha vingut (es el responsable de l'associacio local) amb una idea que a ell li semblava que era la bomba... El tio vol aixecar dues parets i una finestra per fer una nova habitacio, quan en te dues de lliures. Ell sabra perque vol fer-ho aixi. Nosaltres, no. Dema passat tindrem una reunio amb ell i el Mosti, que ens fara de traductor. Aixo si, la col.laboracio i el segon projecte tenen via lliure, nomes s'han de perfilar petits detalls de construccio i ubicacio.

Per cert, avui he demostrat als nens nubis que se fer amb la pilota. Per desgracia no hi ha fotos pero us asseguro que m'estic fent gran (i no precissament com a futbolista). La Susana s'ocupa de la seccio femenina de la ludo i de lidiar amb la Eshrin (una que va tapada i nomes se li veuen els ulls). Pero jo us donc testimoni que aquesta, de sotmesa, res de res. Quin respecte imposa la dona... Un altre dia us explicare l'anecdota de l'any passat!!!

El Hamamala ens ha vingut a buscar a la 1. Si senyor, puntualitat britanica. Amb el susodicho venien el Rojo, el Crazy i els Boomer. S'ha portat, com sempre, molt be amb nosaltres: provisio d'aigua i refrescos, mini-festa nubia a la motora, platja (vist l'exit de l'any passat la Susana no s'ha banyat) i visita al poblat nubi de la casa dels familiars de l'Aladdino. La casa del cocodril... Ara ens entenem.

De tornada, hem estat xerrant amb el Rojo sobre economia, politica, dones,... Converses casuals com aquesta t'ajuden a aprofundir en la realitat del pais. Sabeu el sou que te un treballador d'un vaixell? 300 lliures egipcies. Aixo equival a uns 40 euros... Increible. A les 6 hem arribat a casa, ens ho hem pres en calma i dues hores mes tard hem tirat cap a Aswan a provar la pizzeria de l'estacio. Una pizza mitjana de calamars i gambes, un sprite i una aigua per poc mes de 3 euros. No esta malament per ser un dels llocs mes guiris de la zona. Molt be familia, a cuidar-vos i seguiu connectats al nostre blog.

El Khaled no sap que vol fer...(pero es que ni idea)

De nou amb tots vosaltres. Aswan continua tenint l'encant de ciutat provinciana... Te alguna cosa especial. Ahir vam fer el primer casament de l'estiu: sense menjar ni bebercio. Vaya!!! El Hamamala ens va liar per anar-hi; ens va prometre que no tornariem tard pero nosaltres sabem que a les 3 de la matinada estavem remant pel Nil cami a casa. Jo, el Ramon, es va oferir per educacio a portar la barca cami de tornada despres de la primera catarata. Ho vaig per educacio pero ell s'ho va prendre al peu de la lletra. El mes fotut es que sembla tope de facil pero donc paraula i testimoni que es una putada.
Aquest mati hem anat a recollir un premi amb el Khaled de l'asociacio local; hi havia el governador d'Aswan (un militar amb una cara de corrupta...que pa que). Estavem cansats i despres del toston de la recollida de premi hem anat a dormir quatre horetes mes. Tarda relax, el Hamamala ha vingut a fer la visiteta i, tot i que els temes de conversa no son profunds, estem comodes i riem. Parla quatre paraules d'espanyol, sis d'angles i, si afegim el nostre nivell d'arab, hi ha un popurri interessant. El que son les coses, ens entenem.
Despres de voltar per Aswan i haver-nos intentat cobrar 35 lliures per dos draps de cuina estem a un ciber. El noi que el porta es enrotllat i tinc la impressio que te el negoci per passar-s'ho be i lligar per internet. Te una novia mexicana i m'ha fet pronunciar "te quiero mucho", "te amo". No li veig futur a la relacio pero ell es un tio legal.
Aviat tornarem a la illa, si no ens kedarem sense ferry. Fins molt aviat.

Tornada a la illa (second season)

Ha passat gairebe un any i les coses a la illa continuen en el seu ritme habitual. La rebuda per parts dels personatges del poblat ha estat molt calurosa. Avui hem pres contacte amb la ludoteca... No ens ho podiem creure, l'estat de conservacio de l'espai, tot i la nostra desconfiansa inicial, es excel.lent. Hem estat poca estona; els nens del poblat simpatiquissims...el Mohamed ens ha vingut a saludar amb les raquetes a la ma. Per cert, abans ja ens han vingut a buscar a casa dues vegades. Ens ha costat aixecar-nos: molta calor, poc aire refrescant i les picades d'un insecte que ens atreviriem a dir que es una pusa. El Mosti ens ha comentat que si posem el matalas al sol les puses marxen. Mes que una solucio, una xinada.
A Aswan ens hem trobat amb l'Aladinno que ens ha convidat a te i Feyruss i amb el Khaled. Quins personatges!!! El Khaled ens ha explicat, interpretat via Aladinno, que el dilluns estem convidats a una festa que organitza el govern local d'Aswan per donar un premi a l'associacio de la illa. Suposo que part del premi va per nosaltres. Ja tenim el discurs preparat. Ja us explicarem que tal ens ha anat...
Despres hem passejat pels mercats de la ciutat i hem fet compra al colmado del centre i, sota un sol de justicia i a les 2.30 del migdia, hem decidit tornar a la illa a preparar el dinar; braseao d'esberginies i carbasso i pa amb tomaquet pel Ramon, i amanida de tomaquet, formatge, ceba i tonyina per la Susana.
Ara mateix, el color del cel que deixa la posta de sol tenyeix Aswan d'un color magic. Marxem a disfrutar-ho.