Avui a les 10 del mati hem anat cap a la ludoteca. Nomes sortir de casa el sol et fregeix pero en questio de minuts ja forma part de tu. Per tant, problema solventat. El Khaled ha vingut (es el responsable de l'associacio local) amb una idea que a ell li semblava que era la bomba... El tio vol aixecar dues parets i una finestra per fer una nova habitacio, quan en te dues de lliures. Ell sabra perque vol fer-ho aixi. Nosaltres, no. Dema passat tindrem una reunio amb ell i el Mosti, que ens fara de traductor. Aixo si, la col.laboracio i el segon projecte tenen via lliure, nomes s'han de perfilar petits detalls de construccio i ubicacio.
Per cert, avui he demostrat als nens nubis que se fer amb la pilota. Per desgracia no hi ha fotos pero us asseguro que m'estic fent gran (i no precissament com a futbolista). La Susana s'ocupa de la seccio femenina de la ludo i de lidiar amb la Eshrin (una que va tapada i nomes se li veuen els ulls). Pero jo us donc testimoni que aquesta, de sotmesa, res de res. Quin respecte imposa la dona... Un altre dia us explicare l'anecdota de l'any passat!!!
El Hamamala ens ha vingut a buscar a la 1. Si senyor, puntualitat britanica. Amb el susodicho venien el Rojo, el Crazy i els Boomer. S'ha portat, com sempre, molt be amb nosaltres: provisio d'aigua i refrescos, mini-festa nubia a la motora, platja (vist l'exit de l'any passat la Susana no s'ha banyat) i visita al poblat nubi de la casa dels familiars de l'Aladdino. La casa del cocodril... Ara ens entenem.
De tornada, hem estat xerrant amb el Rojo sobre economia, politica, dones,... Converses casuals com aquesta t'ajuden a aprofundir en la realitat del pais. Sabeu el sou que te un treballador d'un vaixell? 300 lliures egipcies. Aixo equival a uns 40 euros... Increible. A les 6 hem arribat a casa, ens ho hem pres en calma i dues hores mes tard hem tirat cap a Aswan a provar la pizzeria de l'estacio. Una pizza mitjana de calamars i gambes, un sprite i una aigua per poc mes de 3 euros. No esta malament per ser un dels llocs mes guiris de la zona. Molt be familia, a cuidar-vos i seguiu connectats al nostre blog.
4 comments:
Ja us he trobat. Ahir em va costar, però ara sí. Això sí que és un reporter de viatge. Ara sóc a València a punt d'anar a escola a psoar una mica més d'ordre. Avui res de calor, molt núvols. Ahir vaig conéixer alguna platja de València, però avui res de res...Ja tinc ganes de saber de la que va tota tapada...Ja veig que la Susana molt bé,...fins la propera. Pilar
Com va tot parelleta? Què be, avui ja tornem a tenir internet a casa. Sembla mentida però quan ens acostumem a la tecnologia, ens costa molt prescindir d'ella.
Demà arriba el Teti, tinc unes ganes!, tot i que a ell no el fa tan feliç la idea de vindre, però, que hi farem, tot s'acaba. Es per això que jo disfruto de les vacances abans de començar-les, cada dia miro llibres d'Egipte, per cert avui he comprat dos, un del Mahfuz que es diu El Cairo Nuevo i l'altre d'un tal Idris Ali que es diu El Nubio que sembla interesant sobre tot per conèixer millor aquest poble amb el que conviurem uns dies.
Bueno "a otra cosa mariposa", m'agrada molt i molt aquest blog, trobo una idea genial això de fer un diari i a més públic. Nosaltres hem intentat fer diaris en algun dels nostres viatges "por todo lo largo y ancho de este mundo", però mai els hem acabat... es una pena.
Ho deixo ja, que em truca el Marc i despres anirem a sopar, si no tinc molta son, després de sopar em conectaré una mica per mirar si esteu connectats. Molts petons. Ah! molts records de part del Marc. I també del Josep M, es clar.
Cada cop que obro el vostre bloc entra una bafarada de calor a l’habitació (de la espiritual, també). He posat a favoritos les temperatures d’Aswan i de Luxor i les consulto diàriament. Xatos: es que no baixeu de 43º¡¡. La Conxita i jo estem tremolant (i no de fred precisament).
En quan a lo de remar tan sols recordo una experiència a l’estany de Puigcerdà quan tenia dotze anys que va estar a punt d’acabar amb la família ofegada, o sigui que Ramon més val que vagis fent peses a les estones lliures.
Com que ell no us ho explicarà ho faré jo: el Josep Mª ha estrenat nou look. S’ha fet metxes blaves al cabell. Jo crec que queden prou bé però a la seva edat... No sé¡ No sé¡
He contractat un camió cisterna de cervesa Urkell. El xofer em comenta que si com està previst surt aquest dissabte no sap si arribarà a temps. Ens haurem d’acostumar els sprites. No us penseu: em fan una il•lusió...¡
Fins a la propera. Petons al gos i patades a l’àvia
Lovely, lovely, lovely ... Wonder if you'll ever come back. Keep cool!
Post a Comment