Ja hem arribat a Asia. Vam deixar El Cairo amb nostalgia pero amb il.lusio de descobrir un nou pais. Els quatre nubis de l'Apocalipsis ens van venir a despedir al Ramses II. Nosaltres tambe ens vam despedir del club de veterans de l'Ametlla... Vam passar molt bones estones.
La sortida va ser estressant... L'aeroport del Cairo era un autentic caos; vam coincidir amb els vols direccio a La Meca. No hi ha paraules per descriure el descontrol; un autentic mercat de Calaf: invasio de carrets, cintes de facturacio espatllades, cues inexistents,... Caotic pero quan portes cert temps convivint amb egipcis t'acostumes a aquesta manera de funcionar. Des d'aqui proposo un nou esport: es diria taxing i consistiria en barallar-se amb els taxistes egipcis... Es molt gustos.
El viatge cap a Kuala Lumpur va ser mes llarg del que haviem previst. La primera etapa (unes 6 hores) va ser Cairo - Mombai (India). El paisatge que veus quan arribes a la ciutat india es desmoralitzant: enmig dels edificis de la ciutat es dibuixa una acumulacio brutal de barraques miserables que arriben fins als murs de l'aeroport.
A la segona etapa del viatge, despres d'una hora d'aturada a l'aeroport, has d'afegir-li sis hores mes fins a Kuala Lumpur. L'aeroport es espectacular, nomes arribar has d'agafar un metro intern que et porta a la terminal de sortida. Cap problema als controls. Vam agafar el tren express i en menys de mitja hora vam arribar al centre. Despres, taxi, i cap a l'hotel. Vam trobar a faltar el taxing. L'hotel (bon preu) esta molt be i te una situacio inmillorable (Chinatown); ja hem deixat enrera la mitja estrella. Je, je, je.
Ahir a la nit ja vam tenir el primer contacte amb Chinatown. El mercat estava tancat pero el lloc desprenia bones vibracions... Avui ha arribat el climax: despres de voltar tot el dia per els voltants de Merdaka i recorrer Little India, hem anat al mercat de Jalan Petaling. Paradis de la falsificacio a preu de ganga: rellotges, polos, estilografiques, bolsos, series de tv,... Increible.
Per cert, familia, el menjar de Malasia esta prou be...
La sortida va ser estressant... L'aeroport del Cairo era un autentic caos; vam coincidir amb els vols direccio a La Meca. No hi ha paraules per descriure el descontrol; un autentic mercat de Calaf: invasio de carrets, cintes de facturacio espatllades, cues inexistents,... Caotic pero quan portes cert temps convivint amb egipcis t'acostumes a aquesta manera de funcionar. Des d'aqui proposo un nou esport: es diria taxing i consistiria en barallar-se amb els taxistes egipcis... Es molt gustos.
El viatge cap a Kuala Lumpur va ser mes llarg del que haviem previst. La primera etapa (unes 6 hores) va ser Cairo - Mombai (India). El paisatge que veus quan arribes a la ciutat india es desmoralitzant: enmig dels edificis de la ciutat es dibuixa una acumulacio brutal de barraques miserables que arriben fins als murs de l'aeroport.
A la segona etapa del viatge, despres d'una hora d'aturada a l'aeroport, has d'afegir-li sis hores mes fins a Kuala Lumpur. L'aeroport es espectacular, nomes arribar has d'agafar un metro intern que et porta a la terminal de sortida. Cap problema als controls. Vam agafar el tren express i en menys de mitja hora vam arribar al centre. Despres, taxi, i cap a l'hotel. Vam trobar a faltar el taxing. L'hotel (bon preu) esta molt be i te una situacio inmillorable (Chinatown); ja hem deixat enrera la mitja estrella. Je, je, je.
Ahir a la nit ja vam tenir el primer contacte amb Chinatown. El mercat estava tancat pero el lloc desprenia bones vibracions... Avui ha arribat el climax: despres de voltar tot el dia per els voltants de Merdaka i recorrer Little India, hem anat al mercat de Jalan Petaling. Paradis de la falsificacio a preu de ganga: rellotges, polos, estilografiques, bolsos, series de tv,... Increible.
Per cert, familia, el menjar de Malasia esta prou be...
2 comments:
Hola aventurers!
Déu n'hi do la volteta que esteu fent!
M'alegro de saber que esteu bé.
Jo he anat a conèixer el Valerio, el fill de la Carolina :un encant! La Carolina està molt bé i us envia records, igual que la Cristina (amb ella vam passar un dia de cultura i platja a Tarragona).
Una abraçada.
Mª Lourdes.
Hola campions!! Du ni do la volteta al món que esteu fent...
El Marçel va portar un mapa mundi gegant i el tenim al menjador, jo vaig seguint les vostres aventures des d'allà!! No és el mateix però...jajajajaja.
Una abraçada gegant pels dos!! Ja ens anireu explicant.
Post a Comment